Del color de la xocolata

AQUEST CONTE ESTÀ DEDICAT A UNA NENA DEL COLOR DE LA XOCOLATA I, SOBRETOT, DOLÇA PER DINS

LA TARDOR HAVIA ARRIBAT PINTANT ELS DIES DE GRIS. AQUELL DISSABTE PLUJÓS, L’ADA I LA MARE S’HAVIEN ASSEGUT A DESDEJUNAR A LA VORA DE LA FINESTRA. A L’ADA LI AGRADAVEN ESPECIALMENT EIXOS DIES DE FESTA EN QUÈ NO HI HAVIA PRESSA PER EIXIR DE CASA I PODIA PORTAR EL PIJAMA MOLTA ESTONA. A LA SEUA MAMA TAMBÉ PERQUÈ, SEGUINT UNA TRADICIÓ DE L’ÀVIA, ELS DIES DE PLUJA FEIA XOCOLATA CALENTA PER A DESDEJUNAR.

—PER QUÈ M’AGRADA TANT LA XOCOLATA, MAMA? —VA DIR L’ADA AMB LES MANS AL VOLTANT DE LA TASSA I LA PUNTA DEL NAS QUASI SUBMERGIDA EN EL LÍQUID MARRÓ—. EL COLOR NO ÉS DELS MEUS PREFERITS.

—ADA, EL COLOR ÉS UNA CARACTERÍSTICA MÉS DELS ALIMENTS. EL FET QUE T’AGRADE UN COLOR NO FARÀ QUE T’AGRADEN TOTS ELS ALIMENTS QUE EL PORTEN NI AL CONTRARI —VA CONTESTAR LA MARE. 

»MIRA, LA LLIMA I EL PLÀTAN SÓN TOTS DOS GROCS, PERÒ MENTRE EL PLÀTAN T’ENCANTA DE SEGUR QUE NO MENJARIES UNA LLIMA A MOSSOS —VA CONTINUAR.

L’ADA VA ESCLATAR A RIURE.

—NOOOOO, MAMA, AIXÒ NO ES POT FER —VA CONTESTAR AMB UN GEST DE FÀSTIC.

—CLAR, PERQUÈ EL PLÀTAN ÉS DOLÇ I LA LLIMA ÀCIDA —VA AFEGIR LA MARE SOMRIENT. 

»PENSA TAMBÉ EN ELS ALIMENTS QUE SÓN PER FORA D’UN COLOR I PER DINS D’ALTRE, COM UNA DE LES FRUITES QUE MÉS T’AGRADA…

 —LA SÍNDRIA! —VA CRIDAR L’ADA.

—VEIENT UNA SÍNDRIA MAI IMAGINARIES QUE DINS D’EIXA COVA D’UN VERD FOSC S’AMAGA UN ROIG TAN INTENS —VA EXPLICAR LA MARE—. O QUÈ EM DIUS DE L’ALVOCAT? ÉS NEGRE I RUGÓS PER FORA I VERD I SUAU A L’INTERIOR.

L’ADA MIRAVA PENSATIVA LA XOCOLATA.

—O SIGA, QUE ELS MEUS COLORS PREFERITS HO SÓN SOLAMENT PER A PINTAR I DIBUIXAR, PERQUÈ EL MENJAR EM POT AGRADAR TINGA EL COLOR I L’ASPECTE QUE TINGA.

—AIXÍ ÉS ADA. ÉS IMPORTANT APRENDRE A VALORAR LES DIFERÈNCIES, SOBRETOT QUAN CONEIXES UNA PERSONA —VA ACLARIR LA MARE.

—PERÒ LES PERSONES NO ES MENGEN, MAMA —VA FER EN TO BROMISTA L’ADA.

—NO, PERÒ CADASCUNA TENIM UN ASPECTE, UN COLOR DE PELL, DE PÈL, O UNA FORMA DE COS QUE ENS FA ÚNIQUES —EXPLICAVA LA MARE AMB CALMA.

»PENSA COM T’AGRADA QUE SIGUEN LES PERSONES —DIGUÉ LA MARE.

—A MI M’ENCANTA QUE SIGUEN DIVERTIDES, COM EL PAPA QUAN TALLA EL MELÓ AMB UN GANIVET IMITANT EL SOROLL D’UNA SERRA ELÈCTRICA —VA RIURE L’ADA—. TAMBÉ M’AGRADA QUE ES PREOCUPEN PER MI I EM CUIDEN, COM LES ÀVIES. I QUE ELS AGRADE JUGAR I BALLAR TOT EL DIA, COM A LES MEUES AMIGUES I COSINES.

 

—VEUS? —CONTINUÀ LA MARE—. I ARA PENSA COM SÓN CADASCUNA D’EIXES PERSONES. UNES SÓN DIFERENTS DE LES ALTRES I AIXÒ ÉS EL QUE LES HA DE FER ESPECIALS PER A TU. I, COM AMB ELS ALIMENTS, NO HAS DE JUTJAR LES PERSONES PEL SEU ASPECTE, SINÓ QUE HAS DE CONÈIXER COM SÓN PER DINS.

—AIXÒ M’HA AGRADAT MOLT MAMA, AIXÍ NO ET PODRÀS ENFADAR QUAN VULGA ANAR A L’ESCOLA DESPENTINADA —VA FER L’ADA DIVERTIDA PROVOCANT UNA RIALLADA DE LA MARE.